El Fons de Comerç: la deriva dels últims 20 anys


Marc Molins

No es tracta d’una cronologia de dates exactes, però si que podem dir que fa aproximadament vint anys, el Fons de Comerç s’amortitzava (comptablement parlant) utilitzant un coeficient d’amortització lineal del 10% anual.

A l’any 2007 es produeix una relaxació del coeficient d’amortització que passa d’ amortitzar-se de 10 anys a 20 anys (5% anual). Per cert, aquesta modificació va ser publicada al BOE un 15 de març amb efectes retroactius de l’exercici anterior, i atenció, 15 dies abans que els consells d’administració de les grans companyies esgotessin el termini màxim de formulació de comptes i apliquessin els nous coeficients, recalculant des de l’inici de l’amortització i registrant l’excés d’amortització com a ingrés al compte d’explotació; curiosament, algunes companyies de l’ IBEX35 van salvar els comptes de l’any amb aquest ajust comptable.

El següent canvi que es va produir, va ser que es va considerar un bé amb vida útil indefinida i es va considerar no amortitzar-lo. A canvi, es va inventar un Test de Deteriorament per avaluar si el fons de comerç ha perdut valor, segons es va dir, per homologar amb la normativa internacional (en especial la nord-americana).

I finalment arribem al dia 1 de gener de 2016, on tornem a amortitzar el Fons de Comerç (amb coeficient del 10% si no es demostrar una vida útil diferent), proclamant solemnement que “no hi han béns en l’actiu de les empreses amb vida útil indefinida”.

A data d’avui, estem a l’espera que l’ens regulador en matèria comptable (ICAC) ens expliqui mitjançant resolució com s’aplica la nova normativa. Seran capaços de fer-ho abans de 31 de desembre? O ho faran abans de 31 de març de 2017? S’admeten apostes.

Aquesta és la història de les vicissituds de 20 anys de fons de comerç.

 

fc