El risc


Jordi Serrat

El passat 25 de juliol de 2016,  l’ ICAC (Instituto de Contabilidad y Auditoria de Cuentas) publica al BOE una Resolució de 15 de juliol per la que es posen a informació publica l’adaptació de les Normes Internacionals d’Auditoria i es dona un termini de dos mesos d’ informació pública, fixant l’entrada en vigor per els exercicis econòmics iniciats a partir de 17 de juny de 2016.

Com a conseqüència d’aquesta Resolució de l’ ICAC, podem dir que per a la majoria dels estats financers de les empreses i entitats subjectes a auditoria seran d’ aplicació per l’exercici que s’inicii a partir d’ 1 de gener de 2017. Per tant, i remarco la majoria, l’exercici que finalitza el 31 de desembre d’enguany, és l’ últim que els auditors haurem d’elaborar en normativa antiga i en conseqüència els comptes del 2017 s’hauran d’auditar d’acord amb les noves Normes d’Auditoria.

I la pregunta és: ¿què canvia? Bàsicament, segons el meu criteri, la paraula clau és “RISC”. Segurament les entitats auditades no apreciaran aquesta transformació, excepte en l’informe que més endavant parlarem, però per l’auditor, la planificació i control del RISC és l’element substancial… i els riscos en el món empresarial, econòmic, financer, etc… són molts, alguns evidents i d’altres latents.

Per últim, parlem de l’informe, que al marge d’ una altra redacció i ordre en els diferents paràgrafs, l’auditor s’haurà de pronunciar sobre el RISC de continuïtat de l’entitat. En més de 30 anys de professió he utilitzat moltes eines diferents, però mai una bola de vidre.

Per acabar tant sols una reflexió en referència als riscos latents: l’auditor de Samsung va poder avaluar el risc que unes bateries dels telèfons es cremessin i comportés unes pèrdues multimilionàries per a la companyia?

riesgo-empresarial